Després de l’èxit del I Festival de Literatura de Terror Torrebesses Tremola, a l’octubre del 2017 es va programar una segona edició d’aquesta terrorífica trobada. El cap de setmana del 21 i 22 d’octubre, Torrebesses va tornar a ser el centre de la literatura de terror catalana.
una de les millors ficcions amb el diable com a protagonista.
La terrorífica coberta del llibre
de l'escriptor de la Granja d'Escarp.
En aquesta ocasió, Alexandra
Cuadrat i Annabel Encontra, les editores i directores del Festival, van proposar
el repte als següents autors: Pere Cervantes (Barcelona, 1971), Quim García
Albero (Lleida, 1966), Toni Hill (1966) i Anna Maria Villalonga (Barcelona,
1959), els quals haurien d’inspirar-se a Torrebesses per tal d’escriure les
històries més inquietants possibles. La magnífica feina que van realitzar va
quedar immortalitzada en el recull Contes de Terror, 2,
publicat el març de 2018 a la col·lecció Tremola de l’editorial Apostroph. En
aquesta ocasió, a més l’edició incloïa un codi QR que donava accés a l’audiollibre
realitzat per Enveualta, un projecte
capitanejat per Maribel Gutiérrez, Anna Maria Villalonga i Miquel Llobera que
disposa d’una nòmina de rapsodes cada cop més nombrosa.
Imatge cedida per Alexandra Cuadrat.
El següent conte és
obra de Quim García Albero i porta per títol “El jardí” (pàgs. 37-72). En
aquesta narració, l’autor ens trasllada a l’any 495 del calendari musulmà i
desplega tots els seus coneixements sobre l’arquitectura àrab del període —de
la mateixa manera que, uns anys enrere, ens havia descobert el món de les
aljames jueves medievals amb la novel·la El llibre del
llamp (2012), publicada per Pagès Editors—. “El jardí” presenta un
magnífic in crescendo, entre jardins menys bucòlics del que desitjaríem, que
atrapa al lector.
La tercera narració de
l’antologia, “Els reis de la casa” (pàgs. 77-90), és obra de l’escriptor Toni
Hill, el qual ens proposa una terrorífica aventura futurista (amb les
conseqüències d’una epidèmia mundial i tot), un distopic món sense adults que
recorda el de “Els nens de les panotxes” de Stephen King —un relat que, com ja
sabeu, podeu trobar traduït al català dins de Torn
de nit, editat per Males Herbes—.
“Ha de decidir què ha
de fer en una fracció de segon, però en realitat no hi ha alternatives. La
visió ha estat prou clara. Encara que ho vulgui, no es pot escapar. No té prou
energia, les seves cames són dos filferros desllorigats, de marioneta anyenca”
(pàg. 117).
L’antologia
Contes de Terror, 2 continua la línia
iniciada a l’anterior recull i ens presenta quatre relats que faran gaudir els
amants de la literatura de terror. Personalment, si n’hagués de triar un només,
em quedaria amb “La por de la por”, d’Anna Maria Villalonga.
L’estiu
de 2018, l’editorial Apostroph canvia de mans i passa a estar dirigida per Bernat Ruiz Domènech. Aquest
canvi, però, no va afectar al projecte del Festival i el cap de setmana del 24
i 25 de novembre es va celebrar la tercera edició del Festival de Literatura de
Terror Torrebesses Tremola. En aquesta edició, el diumenge 25 hi va haver tres
xerrades temàtiques: “Per què ens fa por el que ens fa por? Per què ens agrada
la por”; “La música i el terror” i “El mite de Prometeu en el gènere fantàstic
i de terror”, a càrrec d’Adrià Pujol, Andrea Jofre i Pep Prieto,
respectivament.
Imatge cedida per Alexandra Cuadrat.
L’antologia
s’obra amb una veritable joia de la literatura de terror escrita en català: “L’exorcisme”
(pàgs. 17-34), d’Alexandra Cuadrat (Alcoletge, 1968). Un pòrtic en forma de
citació del Tractat sobre els vampirs,
del pare Augustin Calmet (1672-1757), ens dona la benvinguda a una aventura en
què acompanyarem el sacerdot Ramir Porcel en el seu combat contra el maligne i
els no-morts. L’autora aconsegueix estremir-nos amb un estil fresc i precís que
no té res a envejar a les millors plomes actuals de la literatura de terror:
“Era una veu trenada de
mil gemecs, un so que si tingués color seria negre i faria olor de pou infecte,
de gola putrefacta, i tindria el tacte d’un llimac” (pàg. 20).
Sense
por a equivocar-me, crec que qualsevol antologia de relats de terror escrits en
català que es publiqui en el futur, haurà d’incloure “L’exorcisme”, d’Alexandra
Cuadrat, sí o sí.
El
segon relat és obra de la il·lustradora i violinista Andrea Jofre (Barcelona,
1983), i porta per títol “Aniversari” (pàgs. 39-53). En aquesta ocasió, serem
els convidats de pedra a una festa familiar en un casalot que se celebra per
intentar tancar definitivament les ferides obertes per un accident de cotxe la
tarda del dia de Nadal de l’any anterior. Però, què va passar realment en
aquell accident de trànsit? I, per què el petit Pau es comporta d’aquesta
manera tan estranya? Si goseu llegir aquest relat, en sabreu les respostes.
La
següent narració, “El botó del pànic” (pàgs. 57-75), està escrit pel
periodista, escriptor i crític de cinema Pep Prieto (Girona, 1976). Segur que
alguns de vosaltres el coneixereu per ser l’autor de la juganera Carnada
(Bridge, 2018). En aquesta ocasió, Prieto ens regala una història amb tints de
ciència-ficció —la visita dels protagonistes a una empresa que es dediquen a
fer viatges al passat per a poder veure una persona—, on res no és el que
sembla i les diferents capes de “realitats” es van succeint fins que el lector
queda atrapat a mercè del talent narratiu de l’autor.
Per
últim, l’antologia es tanca amb un relat de l’antropòleg i escriptor Adrià
Pujol (Begur, 1974). “La remuntada” (pàgs. 79-93), és un veritable castell de
focs artificials literari en què Pujol juga amb nosaltres tant com vol. El
relat s’accelera i s’amoroseix a voluntat d’un autor que, tan aviat s’endinsa
en el realisme més brut al narrar les hores més baixes d’un famós fotògraf com
ens submergeix en un malson horripilant amb presència fantasmal inclosa. Pujol
desplega el domini lingüístic que atresora —i que ja no és cap sorpresa per al
lector que hagi seguit mínimament la seva carrera literària—, en aquest conte
ple de tribulacions que roman a la memòria del lector durant molt de temps.
Dissortadament,
però, la cloenda del III festival, a càrrec de l’alcalde de Torrebesses, Mario
Urrea ha estat, de moment, el tancament definitiu d’aquest magnífic projecte.
Els aficionats del terror encara esperem que els astres ens siguin propicis i
que ben aviat ens anunciïn que el Festival de Literatura de Terror Torrebesses
Tremola presenta la seva quarta edició. Això seria una magnífica notícia no
només per als amants de l’horror literari o per a la literatura catalana de
terror, sinó per a la literatura catalana en general.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada